Euros

Només el Banc Central Europeu (BCE) i els Bancs Centrals de la zona de l’euro estan facultats per emetre bitllets en euros. A la pràctica, només els Bancs Centrals Nacionals emeten i retiren de la circulació els bitllets i les monedes en euros.

La producció dels bitllets en euros comença amb el càlcul, per part dels Bancs Centrals Nacionals (BCN) i del BCE, del nombre de bitllets que són necessaris cada any per tal de substituir els bitllets no aptes, la demanda prevista i la demanda imprevista.

PRIMERA SÈRIE

Des de l’1 de gener del 2002, són set les denominacions dels bitllets de curs legal a la zona euro: 5 €, 10 €, 20 €, 50 €, 100 €, 200 € i 500 €.

El disseny dels bitllets plasma els estils arquitectònics representatius de set èpoques de la història cultural europea, i són idèntics per a tots els països que van adoptar l’euro com a moneda única.

SÈRIE EUROPA

El 2013 va començar la posada en circulació dels bitllets de la sèrie Europa, amb un nou disseny i millores en la seguretat amb l'emissió del bitllet de 5 € i va continuar els anys 2014 i 2015 amb l’emissió dels bitllets de 10 € i de 20 € respectivament; posteriorment, el 4 d’abril del 2017 va entrar en circulació el nou bitllet de 50 €.

Bitllets defectuosos o deteriorats

Amb l’ús normal, els bitllets es van desgastant i embrutant, tot i que el paper sobre els que estan impresos és molt resistent (100% cotó). També passa que els bitllets perden part de la seva superfície o alguns dels seus elements degut a ruptures, la humitat, el foc, etc.

Si bé els BCN renoven els bitllets de forma periòdica per mantenir la seva qualitat, les persones que tinguin un bitllet deteriorat, el poden presentar a qualsevol entitat bancària del país, la qual posteriorment l’entregarà a l’AFA.

En aquest sentit l’AFA entrega a un Banc Central integrant de l’Eurosistema tots els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat entregats per tal que aquest Banc Central els analitzi i conclogui si aquests bitllets d’euro autèntics deteriorats són bescanviables o no.

Hi ha vuit monedes d’euro amb les següents denominacions: 1, 2, 5, 10, 20 i 50 cèntims, i 1 i 2 euros. Totes les monedes tenen una cara comú i altra que identifica el país emissor.

Addicionalment als països membres de la zona euro, altres estats com Mònaco, San Marino, la Ciutat del Vaticà i Andorra han encunyat monedes en euros; i, en el cas d’Andorra, és la signatura de l’Acord Monetari amb la Unió Europea el que ha permès poder encunyar monedes en euros així com emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a col·lecció.

 
Monedes defectuoses o deteriorades

Tot i que les monedes són resistents a l’ús degut al material amb què estan fabricades (coure, bronze, llautó,...), per diversos factors com deformació, corrosió, foc,... poden acabar per deteriorar-se i perdre la definició dels motius de les seves cares i cants.

A diferència dels bitllets, les monedes en euros són competència de cada país i no del BCE, tot i que, si un país desitja emetre una moneda amb un nou disseny, abans ha d’informar a la Comissió Europea; la Comissió publicarà al Diari Oficial de la UE aquesta informació. Aquest procediment es fa amb l’objectiu de controlar la inflació i mantenir l’estabilitat de preus i evita un excés de monedes i billetes en circulació. Per tant, correspon al BCE autoritzar el volum d’emissió de moneda dels països de la zona euro. En el cas dels bitllets, correspon exclusivament al BCE autoritzar-ne les emissions i el volum.

Monedes commemoratives i de col·lecció

Cada país pot emetre fins a dues monedes commemoratives per any i solament es poden encunyar monedes de 2€ amb caràcter commemoratiu. Aquestes monedes commemoratives posseeixen les mateixes característiques, propietats i cara comú que la resta de monedes de 2€ i es diferencien pel motiu commemoratiu que figura a la cara nacional.

Totes les monedes commemoratives són de curs legal a la zona euro i, per tant, es poden utilitzar i han de ser acceptades com qualsevol altra moneda en euros.

Les monedes de col·lecció emeses per Andorra són de curs legal a Andorra tot i que l’AFA adoptarà totes les mesures tècniques apropiades per dissuadir la utilització d’aquestes monedes com a mitjà de pagament.

El nom d’Andorra ha de ser clarament i fàcilment visible a la moneda, i només es poden comercialitzar pel seu valor nominal o per sobre d’aquest.

Per a la fabricació dels bitllets en euros s’utilitza tecnologia d’impressió molt avançada.

Els bitllets d’euros porten incorporada una sèrie d’elements de seguretat ben identificats que tenen un efecte dissuasiu i que permeten distingir fàcilment els bitllets legítims de les falsificacions sense recórrer a equips especials. Hi ha una sèrie d’elements de seguretat que es poden comprovar:

• “Toqui”: el procés incorpora una impressió en relleu que dota els bitllets d’un tacte inconfusible;
• “Miri”: si es mira el bitllet a contrallum, s’observa una marca d’aigua, el fil de seguretat i el motiu de coincidència; tots aquests elements són perceptibles per ambdues cares del bitllet; 
• “Giri”:
  • a l’anvers dels bitllets de menys denominació es pot veure la imatge canviant de la banda hologràfica; i
  • a l’anvers dels bitllets de més denominació es pot veure l’holograma.
• "Giri”: 
  • al revers, es veu la brillantor de la banda iridescent; i 
  • al revers, la tinta canvia de color.
    
    

Si es detecta que un bitllet no supera la proba del “toqui, miri i giri” probablement sigui fals, no s’hauria d’acceptar i s’hauria d’informar immediatament la Policia o les autoritats nacionals.

Per assegurar-se que el bitllet és autèntic, qualsevol persona pot dur-lo a una oficina bancària on, mitjançant l’ús d’equipaments especials de tractament d’efectiu, es comprovarà l’autenticitat de dit bitllet. És important recordar on, quan i de qui es va rebre el bitllet ja que aquesta informació pot ajudar a trobar els falsificadors.

Si se sap o se sospita que un bitllet és fals i es duu a terme un pagament amb dit bitllet, s’està cometent un delicte.

Tenint en compte que els bitllets falsos no tenen valor, en lliurar-lo a una entitat, no es rebrà cap compensació.

Centre d’Anàlisis de Falsificacions

El Banc Central Europeu (BCE) duu a terme un atent seguiment dels avenços tecnològics que es produeixen en el camp de la impressió i de la reproducció, i també de les falsificacions detectades.

Les dades tècniques i estadístiques relatives als bitllets i monedes falsificats han de ser recopilades i catalogades pel Centre Nacional d’Anàlisi (CNA) i el Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM) amb la col·laboració de l’Oficina Central Nacional (OCN). L’AFA tramet aquestes dades al BCE per al seu emmagatzematge i tractament.

Aquestes dades són analitzades pels Bancs Centrals de la zona euro i pel Centre d’Anàlisi de Falsificacions del BCE el qual s’encarrega de la coordinació de la informació tècnica i estadística sobre falsificacions. Aquesta informació es desa en la base de dades del Centre que està a disposició de les forces de seguretat nacionals i altres organismes que intervenen en la lluita contra la falsificació.

El CNA, el CNAM i l’OCN, a través de l’AFA, i la Comissió Europea tenen accés a totes les dades tècniques i estadístiques del BCE.
 

Les entitats que manegen efectiu estan obligades a garantir que s’ha comprovat l’autenticitat i detectat les falsificacions de les monedes i bitllets que pretenen tornar a posar en circulació.

Les entitats operatives del sistema financer també estan obligades a retirar de la circulació totes les monedes i bitllets d’euro rebuts i que se sap -o existeixen motius suficients per creure- que són falsificats i a entregar-los immediatament al Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM) o al Centre Nacional d’Anàlisi (CNA). La resta d’entitats i el públic en general els han de lliurar a l’Oficina Central Nacional (OCN).

Per facilitar el control de l’autentificació de les monedes i bitllets d’euro en circulació, es permet el transport de les presumptes falsificacions entre les autoritats nacionals competents, així entre institucions i els organismes de la Unió Europea i Andorra.

L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i el Departament de Policia són designats com les autoritats nacionals competents per detectar monedes i bitllets falsificades.

L’AFA és l’autoritat competent quant a monedes i bitllets d’euro no aptes per a la circulació, i també és l’autoritat competent per implementar les normes tècniques necessàries per a l’efectivitat de la implementació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea i del Reglament que desenvolupa dita Llei.

L’AFA també és l’autoritat competent per exercir el poder sancionador sobre les entitats operatives del sistema financer i el Ministeri encarregat de l’Interior, del qual depèn el Departament de Policia, és l’autoritat competent per exercir el poder sancionador sobre les persones físiques i les entitats no operatives del sistema financer andorrà.

El Centre Nacional d’Anàlisi (CNA) és l’autoritat competent per recopilar i analitzar la informació tècnica i estadística de la falsificació de bitllets d’euro; en aquest sentit, s’autoritza l’AFA a actuar com a CNA.

El Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM) és l’autoritat competent per recopilar i analitzar la informació tècnica i estadística de la falsificació de monedes d’euro; en aquest sentit, s’autoritza l’AFA a actuar com a CNAM.

L’Àrea de Policia Criminal del Departament de Policia és designada com a Oficina Central Nacional (OCN) i és l’autoritat competent per recollir informació sobre la falsificació de l’euro i per procedir a la seva anàlisi.

Entre les funcions de l’OCN es troba centralitzar tota la informació que pugui facilitar la investigació, la prevenció i la supressió de la moneda falsificada.

L’OCN també emet les comunicacions necessàries en compliment dels acords existents o els que siguin establerts en el futur amb la Interpol i amb l’Europol.

Les funcions de l’OCN s’han de desenvolupar en coordinació amb:

• El servei d’emissions del Ministeri responsable de les finances;
• Altres àrees, unitats i grups del Departament de Policia; i
• Oficines centrals dels altres països membres del Conveni de Ginebra.

El Ministeri encarregat de l’Interior és l’autoritat competent per exercir el poder sancionador sobre persones físiques i entitats no operatives del sistema financer.

Les Autoritats Nacionals Competents garanteixen que la informació nacional en relació amb els casos de falsificació sigui tramesa als organismes corresponents, tant nacionals com internacionals, en funció dels acords que s’hagin signat.

L’AFA exerceix el poder disciplinari sobre el conjunt de les entitats operatives del sistema financer i, amb aquesta finalitat, incoa, tramita i resol els procediments sancionadors i determina les sancions corresponents quan la infracció ha estat presumptament comesa per entitats operatives del sistema financer.

El Departament de Policia i el Ministeri encarregat de l’Interior són competents respectivament per incoar i tramitar d’una banda, i per resoldre d’altra banda, els procediments sancionadors quan els incompliments han estat comesos per persones físiques o jurídiques no operatives del sistema financer.

Les infraccions administratives regulades poden estar comeses per les entitats que manegen efectiu o pel públic en general i estan subjectes a sancions dintre dels límits establerts per la Llei 17/2013.